ARGUMENTS I FAL·LÀCIES

Primerament definirem la paraula argument, per així poder entendre el contingut d’aquesta entrada: un argument és un raonament empleat per a demostrar una proposició. És un raonament que es dóna a favor o en contra d’una opinió.

Trobem els arguments dividits en dos grups:

A)     Arguments de caràcter contextual

- De causa i conseqüència: s’estableix una relació lògica entre els fets.

- D’autoritat: cita una autoritat acceptada pel destinatari.

- Del model: invoca a una autoritat que es converteix en un exemple a imitar.

 - Del benefici: justifica una tesi a partir del guany que proporciona una acció determinada.

  B)   Arguments destinats a fomentar l’estructura de la realitat       

           - Construït a partir de l’exemple: es fa referència a un fet concret per arribar a una conclusió

             que es pot aplicar a un altre fet o que es pot generalitzar a qualsevol fet del

              mateix tipus.

           -Construït a partir de la comparació i de la metàfora.

Per parlar de fal·làcies s’ha de tenir clar el seu significat: una fal·làcia és un argument fals però aparentment vertader per a induir un error o engany. En lògica, una fal·làcia és un sofisme, una refutació aparent que s’utilitza per defensar alguna cosa falsa, exposant premisses falses com si fossin vertaderes. Per exemple:

1)      Les maragdes són verdes.

2)      El meu anell és verd.

3)      Per tant, el meu anell és de maragdes.

Les fal·làcies que es relacionen amb els dos tipus d’arguments anteriors són:

a)        - L’atac i la desqualificació personals: s’haurien d’evitar.

b)       -  El recurs i la misericòrdia: a vegades intentem convèncer transmetent llàstima.

c)       -  L’argument basat en una falsa autoritat: una persona fa servir-se d’autoritat sense que ho sigui.

d)       -  L’argument demagògic: fomentem una opinió basant-nos en un grup de persones.

e)        - L’argument basat en l’abús de poder: convèncer amb l’amenaça i no amb l’argument.

f)         -L’argument basat en una falsa casualitat: estableixes una relació de causa- efecte falsa, que si l’altre no està  atens se la pot empassar, i sinó també.

g)        - L’ús de metàfores, comparacions i exemples: sabem que aquelles paraules no tenen res a veure.