L'AUDACITY I EL DISSENY SONOR

L’Audacity és un programa lliure i de codi obert per editar i gravar so. És una aplicació informàtica multiplataforma lliure, que es pot usar per a gravació i edició d’àudio, fàcil d’usar, distribuït sota la llicència GPL.

Les seves característiques són les següents:

-          Gravació d’àudio en temps real.

-          Edició d’arxius d’àudio (MP3, WAF, LOF...).

-          Conversió entre formats d’àudio.

-          Importació d’arxius de format MIDI i RAW.

-          Edició de pistes múltiples, és a dir, al mateix cop.

-          Pots agregar-li al so determinats efectes com: el to, l’eco..etc.

-          Per a augmentar la seva funcionalitat es poden usar plug-ins.

A classe vam estar provant d’editar diverses pistes amb música que hi havia a l’ordinador guardada. Al meu cas em va ser complicat fer-ho ja que no disposava de so i no tenia la certesa de si ho feia bé o malament.

A casa me l’he descarregat i he estant practicant una mica, el que m’ha facilitat la seva comprensió i enteniment.

L'EDUCACIÓ A TRAVÉS DE LA PANTALLA

Guillermo Orozco és actualment professor de la Universitat de Guadalajara, Mèxic.

A la seva conferència ens parlarà sobre la importància de l’educació en els medis i que té a veure la imatge en tot això. Sabem que els mitjans de comunicació tenen una influència bastant gran sobre els receptors, per això han de tenir una responsabilitat educadora a l’hora que ofereixen productes o discuteixen sobre determinades qüestions, etc.

Començarem amb la imatge, que diu que té un codi universal però que hi ha diferents formes de veure. Els mitjans ens transmeten les imatges segons els seus interessos. Requereix un entrenament de saber veure, comprendre el missatge que se’ns vol transmetre.

Com entendre l’educació en mitjans?

Hi intervenen dos actors principals:

-          Família

-          Escola

La relació dels nois joves amb la televisió està controlada per l’escola i la família, que són els actors amb els que conviuen constantment els nens. Els dos es consideren dues institucions locals amb la funció d’educar, i el que no facin ells incideix en la nostra relació amb la pantalla; realment, fem el que fem té conseqüència en com interactuem amb ella.

Per altre banda, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat: han de reconèixer que estan educant a partir del que es veu, del que ells transmeten. Se’ls ha d’obligar a ser responsable i han d’assumir-lo. Els pares o els tutors legals dels infants han de tenir l’obligació de controlar el que veuen i a quines hores ho fan, ja que hi ha programes que fins i tot en hores lúdiques per als petits ofereixen una imatge que no cal agafar, programes on no hi ha respecte ni educació, i encara que sembli que no els infants ho entenen i després ho reprodueixen.

A alguns països es fan programes per a intentar educar i alfabetitzar. Tota producció és un representació.

L’educació en mitjans d’informació en la innovació educativa

Tot el que és visual de segona mà complementa al llibre o al professor.

No és el mateix ensenyar per vídeo que en persona.

Tanta culpa tenen els productes i serveis que les pantalles ofereixen com les persones que estan al càrrec d'infants que veuen aquests programes no aptes per a ells. Hem quedat que som sensibles a les imatges, i que hi ha diferents formes d'interpretar diferents missatges. Encara que es diu que no, s'ha comprovat que l'índex d'assassinats en mans de joves ha incrementat la seva taxa per culpa de videojocs i pel·lícules o sèries agressives. Amb això vull dir que tots som responsables de l'incidència de la televisió als infants, i que tot el que succeeix és per culpa d'un mal ús d'aquesta.

EL LLENGUATGE DESCRIPTIU

Primerament parlarem sobre la descripció, què és:

En literatura, la descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Es tracta de que el lector entengui com és un paisatge, una persona, un objecte... i d’altres fer sentir una experiència, emoció, sentiment...de qui descriu.
La descripció pot ser:
- Objectiva: si té una intenció explicativa o informativa.
- Subjectiva, si qui escriu expressa els sentiments que produeixen allò que descriu.
En un text descriptiu abunden els adjectius (groc, vermell, ros, alt, petit...). A part, la descripció sol ser enumerativa, és a dir, els elements de l’enumeració se separen mitjançant comes o conjuncions.
També són molt propis els recursos literaris.
Aquests són els trets bàsics que predominen en la descripció.
Per entendre-ho i treballar-ho, a classe vàrem veure diversos exemples des de punts de vista diferents: cançons, poesies, novel·les, assaigs, contes i vídeos.

CANÇONS
Vem escoltar cinc cançons mentre apuntàvem en un full allò que ens transmetien. Seguidament fèiem una posada en comú i sortien les diferents opinions que a cadascú les lletres els hi havia suscitat.
Les cançons van ser:
- El gripau blau- Va de bo: tracta sobre un príncep cregut orgullós, prepotent, en definitiva: babau. De certa manera critica el mite del príncep blau.
- Lila- Whiskyns: descriu una noia d’aparença forta, o això és el que vol transmetre als altres, però que realment és feble.
- Pedro Navaja- Gato Pérez: el lema de la cançó és: la vida te da sorpresas. La lletra descriu amb molta precisió i detall cada moment, i a mesura que avança la trama també va augmentant la música.
- Com un puny- Raimon: és una cançó dedicada a la nostàlgia que en l’autor produeix la pèrdua del seu amor.
- Nit de Sant Joan- Jaume Sissa: apareix una clara metàfora, què és la de les flames, la màgia de les nits d’estiu... Ens explica què és la nit més curta de l’any.

POESIES
Seguidament de les cançons vem fer un recorregut per algunes poesies catalanes, entre les quals es trobaven:
- L’obra d’en Joan Brossa.
- Guernika, de Palau i Fabre.- Si parlo dels teus ulls, de Miquel Martí i Pol.

NOVEL·LA Alguns dels títols que vam veure són:

- El carrer estret, Josep Pla.
- Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.
- La tramuntana, de l’obra El geni del país, de Josep Pla.

ASSAIG
Com a assajos vem veure autors i obres com:

- Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions particulars.
- Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d’ara.

CONTEUn conte com a referència:
- Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger).

VÍDEO
- Summercat, anunci d’Estrella Damm, campanya d’estiu 2009.

Com hem pogut observar, trobem descripció i textos descriptius en diversos gèneres que ens donen cadascun d’ells una visió diferent de les diverses situacions, i que com ben diu la dita: “més val una imatge que mil paraules".

LA CREACIÓ DE PEL·LÍCULES I SEQÜÈNCIES D'IMATGES: WINDOWS MOVIE MAKER

Windows Movie Maker és un programa que permet dissenyar amb facilitat pel·lícules caseres de manera ràpida, permetent crear, editar i compartir les seves pel·lícules directament al seu equip amb uns simples moviments d'arrossegar i col·locar.

Per a crear-les, passa el vídeo al teu PC (ho veuràs a Col·leccions). Si ja tens els clips seleccionats, fes un clic i arrastra els clips a Seqüència d'imatges en l'ordre en que prefereixes que apareguin a la pel·lícula.

Per a canviar l'ordre dels clips en el guió gràfic, arrossega’ls i col·loca'ls en el lloc que vulguis.

A continuació els pots editar seguint els passos següents:

1)      A Escala de temps fes clic en el clip que desitgis retallar.

2)      A Vista prèvia arrastra la barra de desplaçament lentament i veus com avança el vídeo.

3)      A continuació et detens al punt que desitges retallar.

4)      Al menú Clip fes clic en Establir punt de retall inicial.

5)      Seguidament continues arrossegant l’indicador del progrés fins arribar al punt al que desitges finalitzar el teu clip.

6)      Al menú Clip cliqueja en Establir punt de retall final.

7)      Finalment, ja tens el clip retallat.

 A més a més pots afegir-li so i música per crear un efecte més dinàmic i facilitar captar l'atenció dels receptors.

Per a afegir so al teu vídeo cal:

1)      Al panel de feines, fes clic en Importar àudio o música.

2)      Busca la pista de música (cançó, so...) que desitja agregar a la pel·lícula.

3)      Importar.

4)      La pista apareixerà a Col·lecció.

5)      Seguidament fes clic al botó Mostrar escala de temps de la secció Guió gràficde la pantalla.

6)      Finalment, arrossega la pista de música fins a l’àrea d’àudio i música de l’escala de temps.

 Seguint aquests passos aconseguiràs crear una seqüència d’imatges o una pel·lícula amb música. També podràs donar-li els efectes que tu vulguis, per exemple que les imatges girin, o que apareguin des d’un costat arrossegant-se fins a ocupar tota la pantalla.

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

Trobem quatre tipus d’habilitats lingüístiques:

  

   1) ORALS  

-          Parlar

-          Escoltar

   2) ESCRITES

     -     Llegir

     -     Escriure

LLEGIR

Llegir és el procés a partir del qual es comprèn un text escrit. Llegir és igual a comprendre. Isabel Solé diu quatre implicacions:

-          Llegir és un procés actiu, ja que qui llegeix ha de construir el significat del text. Amb això vol dir que amb el significat que un escrit té per qui el llegeix no és una rèplica que l’autor li ha volgut donar, sinó que és una construcció pròpia que implica: el text, els coneixements previs del lector, els objectius amb els quals s’enfronta el lector.

-          Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegum per algun motiu o finalitat. L’objectiu és el que marca la lectura. Els objectius poder ser molts i molt variats.

-          Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, i a més a més ha d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

-          Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua. La inferència és l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta del context. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà, i també de les seves parts mentre va llegint, i ho va fent a partir d’un element del text, i ho fa a partir dels seus coneixements previs i interessos, i a mesura que va llegint va verificant o refutant aquelles hipòtesis que s’havia fet, i si és el cas n’elabora de noves per seguir llegint.

ESCRIURE

És el procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure ha d’implicar tenir en compte el procés complet de producció d’un text, i això vol dir tenir en compte:

-          Aspectes formals: cal·ligrafia, suport d’on establim les lletres i com, relació so-grafia...

-          Aspectes lingüístics: morfologia, lexicologia, semàntica, sintaxi...

-          Aspectes discursius: procés de composició del text, tipus del text, característiques/ propietats del text (coherència, correcció, adequació...).

PARLAR

Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR

Comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu (del cervell) de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. Escoltar demana:

-          Paper actiu i participatiu.

-          Respecte per l’emissor i les seves idees.

-          Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l’altre.

-          Saber descobrir els objectius, propòsits de l’orador.

-          Saber descobrir les idees principals del missatge.

-          Saber reaccionar al missatge i parlar, si toca, quan acaba l’orador.

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?

El llenguatge és el mitjà de comunicació que emprem tots els éssers humans per a entaular una conversació o diàleg amb algú . Aquesta és sens dubte una de les característiques que el distingeixen dels altres éssers vius.
Com veurem, hi ha diverses formes que ens ajuden a definir què és un llenguatge i quines són les seves característiques.


ALGUNA COSA MÉS QUE UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ

Tota senyal està destinada a la transmissió d'informació, és a dir, que els senyals adquireixen el seu ple sentit quan són utilitzades: quan serveixen de lligam entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està constituït per senyals i combinacions de senyals peculiarment organitzades i les emissions lingüístiques s'orienten cap a la comunicació.
Si volem definir amb alguna precisió que és el llenguatge humà és necessari que anem més enllà de la tan portada i duta frase de la qual el llenguatge és un instrument de comunicació.


ELEMENTS PER A UNA DEFINICIÓ DEL LLENGUATGE

Tota persona es comunica per mitjà d'una o altra llengua. La humanitat té com a facultat el llenguatge, que per descomptat, és diferent del que tenen els primats més desenvolupats.
Diferent no només quantitativament, sinó també qualitativament, perquè el llenguatge humà s'organitza en diversos nivells, i a més perquè comporta la creativitat, ens fa al·ludir a les coses i esdeveniments en la seva absència.
El llenguatge i l'organització de l'entorn. Amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món en què vivim. Els infinits eslavons de la cadena cromàtica són dividits en set segments als quals assignem el nom d'un color. Si les nostres irrepetibles impressions rebessin expressions lingüístiques igualment irrepetibles, la comunicació seria impossible i només seríem capaços d'expressar el nostre més radical aïllament. Qualsevol ésser humà, pel sol fet de posseir una llengua, és un consumat mestre de l'abstracció. Tenim una nova dada per a la definició del llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l'entorn.

El llenguatge i el pensament. El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar. Sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge. En la total absència del llenguatge no apareixen indicis d'intel·ligència en els éssers humans.
Acumularem a les dades anteriors una altra característica que defineix el llenguatge: és un element bàsic en la constitució del pensament i, molt particularment permet el discurs abstracte a diferents nivells.
El llenguatge i la memòria. El llenguatge és el suport bàsic de la memòria. La llengua té un paper singular en la formació de la identitat personal i ens permet la permanència d'aquest relat intransferible que és la nostra pròpia vida. Ja tenim un altre factor per a la definició del llenguatge: és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva .
El llenguatge i l'autoexpressió. No sempre que parlem tractem de transmetre informació a una altra persona. Hi ha un discurs intern, i la nostra llengua és la companya necessària i inseparable del fluir discursiu: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Sembla impossible que es pugui desenvolupar el flux del pensament prescindint totalment d'una llengua que actuï com el seu suport. Un altre comentari per la definició de llenguatge: ens permet l'autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència .
El mitjà més extens. El llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència. Mentre tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, no tota expressió lingüística pot ser abocada al llenguatge visual. El llenguatge és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que posseïm els éssers humans.


LA DEFINICIÓ GENERAL DEL LLENGUATGE

- És un mitjà o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm.

- Fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.

- Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l'entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos.

- El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i és el suport de la memòria .

- Ens permet l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

PREZI.COM I LA CREACIÓ DE DIAPOSITIVES

Durant aquesta sessió hem utilitzat un nou programa amb el qual podem dissenyar diapositives tipus Power Point, però amb més facilitat, més còmodament i amb més opcions de muntatge. El seu nom és Prezi (www.prezi.com) .

És un programa del qual jo no havia sentit parlar en la meva vida, i que no em va semblar gaire interessant durant la seva experimentació.

Per utilitzar el Prezi t’has de crear un compte; nosaltres hem fet servir la direcció de la Blanquerna amb el nostre gmail. Un cop estàs enregistrat, prens el botó New Prezi i comences a crear. Primer poses el títol del teu treball, i després comences a crear les següents diapositives, que poden anar acompanyades amb imatges o vídeos.

Els tipus de lletra poden ser diferents, i els hi podes donar el color que tu vulguis. També tenen l’opció d’estar disposades de qualsevol forma: diagonal, vertical, horitzontal, boca avall...

El primer treball que vàrem fer va ser la presentació d’una recepta de menjar. Consistia en portar fet des de casa les diapositives de com es prepara un plat qualsevol, el que tu vulguis. Jo vaig escollir una amanida d’estiu, i els passos que vaig seguir van ser:

  

1)      Posar títol: “Amanida d’estiu”.

2)      Dintre d’una de les lletres del títol: “Ingredients”.

3)      En una altra lletra vaig escriure un ingredient amb la seva imatge extreta d’ Internet, per exemple: “Tomàquet”, i la fotografia d’un tomàquet.

4)      Així successivament fins a construir el plat.

5)      Després estableixes l’ordre en que vols que apareguin les diapositives.

6)      Per últim, només has de revisar que la presentació ja estigui acabada i ben feta.

El motiu pel qual vaig escollir aquest plat va ser perquè el meu pare a l’estiu sovint el fa i li queda boníssim.

Un noi a classe va exposar el seu treball: un got de nesquick amb llet, i la veritat és que, per ser un plat molt simple, la presentació li va quedar molt original.

Després d’aquest treball m’he adonat que les opcions i les avantatges que té el Prezi són moltes més que les que té el Power Point, encara que aquest nou programa és una mica complicat d’utitilitzar, i si et passes un cert temps sense fer-lo servir se’t pot oblidar fàcilment el seu funcionament.

Una manera ràpida per guardar notes i adreces webs mentre navegues: Google Notebook i Delicious.

Google Notebook

El Google Notebopok proporciona una manera simple d'organitzar notes al navegar per Internet. Permet a l'usuari seleccionar el text, imatges i altres objectes del lloc web mentre es navega, permetent guardar-les en un Notebook en línea, accessible des de qualsevol computadora i per a compartir-les amb altres usuaris.

Amb Google Notebook també es pot compartir la informació guardada amb altres persones, fent- la pública.

A classe hem creat dues etiquetes: una amb el nom de GITIC i una altra amb el nom de COED. 

Per fer el que a continuació s'explicarà cal utilitzar el Mozilla Firefox o el Google Chrome. Primerament anem al Blink, i al fòrum de Processos Educatius entrem al primer link. Després de realitzar aquestes accions ens sortirà una finestra on haurem d’arrossegar l’ “Apunta això” a la barra. Cliquem sobre el nou icona que ens ha sortit (“Icona del Bloc de notes”) i ja estem preparats per a comentar. Per exemple: anem al www.xtec.cat i seleccionem una noticia subratllant-la; a continuació li donem a “Icona del Bloc de notes”à”Modifica les etiquetes: i posem de nom GITIC, Tecnologia Educativa. Ja està guardat. Després fem el mateix però en comptes de amb un text, amb una imatge.

Si vull compartir entrades amb el Notebook anem a “Administra els blocs de notes”, seguit d’ “Exportar” en l’etiqueta que vols exportar, i li donem per exemple a “Document”.

A continuació hem creat una nova etiqueta (o carpeta) a partir de “Crea un bloc de notes nou”, amb el nom de “Carpeta Personal”, i hem adjuntat el treball del Cmap.

Delicious

És un programa que serveix per a emmagatzemar adreces webs, però a part també permet compartir-les amb altres usuaris de www.delicious.com i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors. 

És un programa de Yahoo, i per tant, per a accedir-hi necessites un comte Yahoo. A la pàgina principal d’aquest programa apareix l’opció “Join Now”, la qual hauràs de marcar per a crear-te el comte. Un cop estiguis dintre, cal seguir tots els passos, i finalment obtindràs la teva contrasenya i la teva adreça.