Aquest és un treball que et serveix per indagar en la persona i conèixer-la una miqueta més.
També el vaig trobar molt bo per a perdre el pànic escènic que en el meu cas tinc en situacions on hi ha desconeguts, i ja que era la primera posada en comú davant de la gent del petit grup em va servir per anar tantejant el terreny, encara que crec que els símptomes de nerviosisme se'm van notar una mica, sobretot la tremolor de la veu.
Una de les exposicions de les quals ens va advertir el dia de la presentació la Imma és la de la presentació d’un company. Aquesta consta en agafar una persona de classe, i amb el seu permís, retratar-la amb una imatge que el representi. A continuació, l’has d’exposar davant les altres persones que formen el petit grup de la classe, és a dir, la meitat. Has de parlar de com és ell i perquè l’associes amb la fotografia que tu has dissenyat o escollit. Òbviament ha de ser una persona que coneguis suficientment com per parlar d’ella i de les seves aficions. També es permet que el teu company et digui qualitats seves.
La meva errada és que en comptes d'una fotografia vaig fer un dibuix descrivint a aquella persona.
La primera persona que vaig conèixer el primer dia d’universitat, el de la presentació, va ser l’Abel, i va ser l’ escollit per a l’exposició. Me’n recordo que jo anava pel passadís despistat i el vaig veure sol, i li vaig preguntar on era la classe a la qual havíem d’anar. A partir d’aquell moment ja vàrem començar a parlar i a asseure’ns a classe l’un al costat de l’altre, i així a conèixer-nos poc a poc.
La primera impressió que vaig tenir d’ ell va ser el d’una persona indiferent, a qui li donava igual tot, pot ser per la reacció tan freda que va tenir quan jo li vaig fer aquella pregunta al passadís. Amb els dies m’he adonat que no és així, que realment es preocupa per les coses que de veritat li importen, i que com tots, pateix, el que passa pot ser és que no exterioritza els sentiments.
Si et continues fixant en l’exterior, més concretament en el seu rostre, sembla una persona cabrejada, pot ser per la forma de les seves celles, que les té com tirant cap a baix. Aquest fet dóna una sensació de més rigidesa; però només fa falta passar una estona amb ell per adonar-te que aquest factor és totalment erroni, que en qualsevol moment dirà alguna parida o alguna cosa que et faci riure, i que ell també es riurà amb tu.
Una altra característica de l’Abel és que és una persona bastant sociable i a la que no li costa mantenir un diàleg amb desconeguts. És bastant refiat de la gent (per bo o per dolent), el que fa que sigui un noi obert.
Aquesta va ser la descripció que jo havia plantejat fer de l’Abel, però en el moment en que em vaig posar davant de tanta gent la vaig anar retallant poc a poc mentre parlava, de manera que només vaig dir unes quantes coses. He de reconèixer que aquella era la meva primera posada davant de les trenta persones que formàvem aquell petit grup, i estava molt nerviós. Em va ajudar a guanyar més confiança en mi mateix de cara a la resta d’exposicions que havia de fer.
Aquest és un treball que et serveix per indagar en la persona i conèixer-la una miqueta més.
També el vaig trobar molt bo per a perdre el pànic escènic que en el meu cas tinc en situacions on hi ha desconeguts, i ja que era la primera posada en comú davant de la gent del petit grup em va servir per anar tantejant el terreny, encara que crec que els símptomes de nerviosisme se'm van notar una mica, sobretot la tremolor de la veu.
