L'EDUCACIÓ A TRAVÉS DE LA PANTALLA

Guillermo Orozco és actualment professor de la Universitat de Guadalajara, Mèxic.

A la seva conferència ens parlarà sobre la importància de l’educació en els medis i que té a veure la imatge en tot això. Sabem que els mitjans de comunicació tenen una influència bastant gran sobre els receptors, per això han de tenir una responsabilitat educadora a l’hora que ofereixen productes o discuteixen sobre determinades qüestions, etc.

Començarem amb la imatge, que diu que té un codi universal però que hi ha diferents formes de veure. Els mitjans ens transmeten les imatges segons els seus interessos. Requereix un entrenament de saber veure, comprendre el missatge que se’ns vol transmetre.

Com entendre l’educació en mitjans?

Hi intervenen dos actors principals:

-          Família

-          Escola

La relació dels nois joves amb la televisió està controlada per l’escola i la família, que són els actors amb els que conviuen constantment els nens. Els dos es consideren dues institucions locals amb la funció d’educar, i el que no facin ells incideix en la nostra relació amb la pantalla; realment, fem el que fem té conseqüència en com interactuem amb ella.

Per altre banda, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat: han de reconèixer que estan educant a partir del que es veu, del que ells transmeten. Se’ls ha d’obligar a ser responsable i han d’assumir-lo. Els pares o els tutors legals dels infants han de tenir l’obligació de controlar el que veuen i a quines hores ho fan, ja que hi ha programes que fins i tot en hores lúdiques per als petits ofereixen una imatge que no cal agafar, programes on no hi ha respecte ni educació, i encara que sembli que no els infants ho entenen i després ho reprodueixen.

A alguns països es fan programes per a intentar educar i alfabetitzar. Tota producció és un representació.

L’educació en mitjans d’informació en la innovació educativa

Tot el que és visual de segona mà complementa al llibre o al professor.

No és el mateix ensenyar per vídeo que en persona.

Tanta culpa tenen els productes i serveis que les pantalles ofereixen com les persones que estan al càrrec d'infants que veuen aquests programes no aptes per a ells. Hem quedat que som sensibles a les imatges, i que hi ha diferents formes d'interpretar diferents missatges. Encara que es diu que no, s'ha comprovat que l'índex d'assassinats en mans de joves ha incrementat la seva taxa per culpa de videojocs i pel·lícules o sèries agressives. Amb això vull dir que tots som responsables de l'incidència de la televisió als infants, i que tot el que succeeix és per culpa d'un mal ús d'aquesta.